Les llibreries

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

Arriba el fred de la tardor, temps de refugiar-se en un llibre a la vora de la llar. Alguna vegada algú va dir que un poble necessita un forn i una llibreria per a ser poble. Tot i la pressió de les grans superfícies i el comerç electrònic, a Alcoi i als pobles de la comarca resisteixen com heroïnes llibreries fins i tot centenàries. Han desaparegut moltes i ha sorgit alguna de nova. Per a molts les llibreries són llocs màgics on s’amaguen secrets d’altres èpoques i grans descobriments. Esta setmana la Conselleria de Cultura ha premiat dos llibreries com les millors de 2017 i les dos són de la ciutat de València. Ningú mai se’n recorda dels valents llibreters dels pobles que es mantenen en la resistència sense cap reconeixement.

Els llibres no tenen pàtria. Llegir ens fa somiar, imaginar, créixer, viatjar. Cada lector guarda llibreries al seu cor. La llibreria de tota la vida, la llibreria on va comprar el seu primer llibre, la llibreria on va trobar un tresor que no s’esperava, la biblioteca on es va enamorar d’una història interminable. Els llibreters mantenen com herois encara els somnis de paper i així per exemple la ciutat d’Alcoi no s’enten sense la llibreria Llorens centenària, autèntica i entranyable, a la zona Nord resisteix Universal, a Cocentaina la llibreria Miralles, a Muro la Milotxa i tantes altres. Un recorregut seductor, hi ha llibreries on entrem i encara podem olorar el pas recent de la impremta. Un aroma que ens porta al llibre que ens han regalat, al que hem comprat amb il.lusió de trobar una història on enamorar-se. Una bona llibreria és per això un lloc màgic que sempre portem dins. Per amor a la cultura, un poble necessita un forn i una llibreria per a ser poble.