Les lliçons de la legionel·la

DANIEL MOLTÓ

Daniel Moltó és periodista del diari El Mundo

Els alcoians, que tenim la fama de voler ser els primers en tot, vam tindre el dubtós honor de convertir-nos durant uns anys en la capital de la legionel·la, amb un total de tretze brots en el període de 1999 a 2010, més de 300 afectats i una dotzena de persones que van morir a conseqüència de complicacions prèvies, agreujades pel contagi.

Des que van començar els primers casos, i sobretot, des del moment en què es van produir les primeres morts (com és comprensible) la histèria col·lectiva es va desencadenar: hi havia gent que no volia eixir de casa, altres que no volien vindre a estudiar o a treballar a Alcoi per por al contagi...

Els mitjans de comunicació vam pecar de sensacionalisme en alguns moments i vam haver d'aprendre a regular-nos, encara que també a demanar més transparència d'una administració que no va ser sempre clara. El bacteri semblava sentir-se a gust en la ciutat i va caldre molt de treball i mesures no sempre ben vistes per a controlar-lo i per conéixer la seua idiosincràsia i l'origen dels diferents brots. Anys després quan sembla que podem estar més tranquils (encara que no abaixar la guàrdia) veig com es repeteixen amb el coronavirus situacions semblants de desinformació i sensacionalisme d'una banda i crides al sentit comú, d'altra.

La única diferència és que fa quinze anys no existien les xarxes socials i les mentides no corrien tan de pressa ni tan lluny. Per això, si alguna lliçó podem donar els alcoians en aquest assumpte és cautela, precaució, deixar treballar als sanitaris i no alarmar innecessàriament. Ho aconseguirem?