Les males mares

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

Diumenge passat, 5 de maig, coincidint amb el dia de sant Jordi, se celebrava el Dia de la Mare, una data de gran tradició però, com tantes d’altres, amb una excusa comercial, la d’incrementar vendes de regals tòpics que oferir a la mare: flors, perfums i poca cosa més. En realitat les mares no necessiten regals, ni commemoracions, necessiten d’altres coses, ajudes a la conciliació familiar i laboral i de vegades molta comprensió.

Hui volia referir-me a les 'males mares'.

Fa un temps, escoltava en un programa de ràdio que un grup de dones, mares joves, havien creat un club anomenat el Club de les Males Mares. Em va agradar el nom i em vaig posar a pensar que jo també vaig ser una mala mare i n’estic satisfeta.

Fa uns anys encara era més difícil la conciliació i una de les mesures pioneres del govern Zapatero va ser donar una petita ajuda de 100 euros al mes per a despeses de guarderia fins que els xiquets tenien 3 anys. L’ajuda, que va desaparéixer amb la crisi, va ser molt criticada per diferents sectors amb arguments com per exemple que les mares havien d’estar a casa en l’etapa infantil dels fills o també que les mares treballadores ja tenien un sou i per tant no necessitaven d’ajudes. Parlar per parlar. Desconec si actualment hi ha mesures d’aquest tipus, excepte l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat. El que sí sé es que cada vegada conec professionals que retarden al màxim la maternitat o hi renuncien.

Ara, si m’ho permeten, els diré per què m’ha agradat ser una mala mare.

M’agrada ser mala mare perquè a pesar del qualificatiu, vol dir que sóc mare, un dels privilegis que únicament tenim les dones.

M’agrada ser mala mare perquè això vol dir que em toca compaginar la maternitat amb una activitat professional que també m’apassiona i que mai no voldria deixar per ser la meua vocació, per a la qual m’he preparat a consciència des de ben jove.

Ser mala mare m’ajudat a aprendre a disfrutar de tots els moments del dia i si he perdut quantitat de temps maternal, n’he guanyat en qualitat.

Una mala mare és simplement una persona que vol aportar la seua experiència discretament, com a professional i creu en una altre model maternal diferent als concebuts tradicionalment.

I afegiria a les integrants del club de males mares que quan pregunten als seus fills si els ha causat un trauma el fet d’haver estat criats per mares així, els diran que tot el contrari, que valoren el seu treball i que s’enorgulleixen de tot el que les mares els han transmés.  

Ja que celebrem amb el dia de la dona treballadora i el dia de la mare, incloem-hi també a les Males Mares, pot no sonar bé però la realitat és així.