Les muntanyes: la nostra pell

JESÚS TRELIS

Jesús Trelis es periodista, cap de redacció del diari Las Provincias.

“Las piedras colocadas sobre piedras

Y encima de ese muro primitivo

Algún olivo blanco”

No tinc clar si, quan Gil Albert va escriure aquests versos, pensava amb el paisatge d’Alcoi i els seus camps. Sí que tinc clar que Joan Valls va reflexionar sobre el nostre entorn quan, amb trenta anys, va editar ‘la Cançó de Mariola’...

Pels cingles de Mariola 

vaig igual que un pelegrí.

Del meu gest de bruixot místic

s'ha burlat un teuladí.

Sé que Ovidi tenia devoció per eixes muntanyes, per que volia fer vacances al barranc del Cinc; que elles són i han segut punt d’inspiració de pintors, objectiu de fotògrafs, de ciclistes i senderistes, un lloc per córrer i fugir de la ciutat. Se que elles, les muntanyes: la Mariola, el Puig, la Serreta... son guardians d’històries que parlen dels nostres avantpassats, perquè les restes dels poblats ibers parlen per si soles.

Sé que les nostres muntanyes són com la nostra ànima. El lloc per on venen els Reis al Nadal, on la llegenda diu que va aparèixer sant Jordi i cresol de les nostres tradicions. Per on respiren els nostres pulmons i els nostres ulls. El lloc on els pins, carrasques i teixos es barregen amb oliveres i ametlers, donant forma a una estampa única. El lloc on les flor i les herbes esclaten i ho perfumen tot. Fins l’herberet o el timó matiner.

Les muntanyes són el cor verd de la ciutat. Cordó umbilical que uneix a tots els alcoians. Tant, que des del Montcabrer, a 1400 metres, sentim tocar el cel; i des de la Font Roja, que volem com un àguila o un voltor.

Són, en resum, la pell del poble. Per això, quan escolte que dissabte va haver un xicotet incendi de matorrals al Preventori, naix la preocupació. I pense que açò, sols acaba de començar. I és quan demane a tots precaució total a la muntanya -a mi també-, i més mitjans de vigilància a l’administració, i que, en cas de foc, actuen ràpids....

Les nostres muntanyes són la nostra ànima, la nostra pell. Anem a estimar-les. Per elles i per nosaltres.