L'esplèndid abril

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

El mes d'abril la festa es posa per davant, tot i que en anys com este, la Setmana  Santa obligue a un retard en la trilogia i passe a maig, a dies on el sol ja pega més fort.

La música serà un dels al·licients especials, el punt que engrandix la festa. I molta màgia per a la festa ha aportat una persona extraordinària tant en l'aspecte humà com el creatiu. Escoltar parlar a Amando Blanquer, gràcies als arxius de Ràdio Alcoi i una entrevista que li van fer en sa casa , és també molt emotiu ,com la grandesa de la seua música.

'Abencerrajes. Tarde de abril', fa uns dies la van tocar en Madrid. Amando Blanquer va fer una versió simfònica estrenada per l'Orquestra de València en l'any 1958. Una marxa mora  amb contingut, amb eixa força necessària per transmetre, una peça que no s'oblida i que entra en l'estil del gran compositor alcoià . Blanquer en les seues composicions volia reflectir la llum, el color, un Sorolla musical. I en 'Tarde de Abril' qualsevol es pot imaginar com cau el confeti al pas de l'Entrada. Blanquer es sentia molt honrat per ser recordat per esta peça, feta per al poble i que el poble la viu i la disfruta, va comentar.

I a més era molt exigent en la música festera. Qualificava algunes marxes mores d'insuportables perquè eren més que res una bateria de percussió. Va aportar la primera marxa cristiana, 'Aleluya', i explicava que no havia fet tant, que ho va captar, estava en el carrer,en l'ambient de la festa. Ell va posar eixe esperit, eixe contingut que definia com elevat, heràldic, guerrer.

Blanquer no ens ha deixat, perquè part d'ell són les peces que sonen en festes o la missa festera. Amb el seu somriure permanent, volia fer la millor música per al seu poble. Alcoi obliga molt. Una gran frase del gran mestre Amando Blanquer.