L'estiu

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

Hui entra l’estiu, temps per a donar pas al desordre, alliberar-se de les presses i repensar on anem tan ràpid tot l’any.

L’estiu és una sargantana sobre una paret blanca, soroll de xancles i sabor d’orxata.

L’estiu és una hamaca, temps de sopar a la Terrassa i de sobretaules infinites.

L’estiu és la caseta, el càmping o l’apartament. Són festivals a la fresca, música i festes als pobles, temps de fugir, de viatjar a nous destins.

L’estiu és el so de la bomba a la piscina, de la brisa a la mar.

L’estiu és llegar rètols d’avionetes, adormir-se amb el Tour de França de fons. És la música dels grills i l’ombra del pi.

L’estiu és no tindre horari i creure que tot el dia és matí.

L’estiu també es gent que no té estiu, gent que no pot eixir mai del dur hivern.

L’estiu és la cançó de l’estiu. Estiu de Zoo, En s’estiu d’Antònia Font o el Sol d’Estiu d’Ovidi quan cantava:

L’estiu i el mar, el disfrutaran, aquells que a tu et paguen per anar a treballar.