L'estreta línia

NURIA TRENZANO

Técnico Superior de Deportes del Ayuntamiento de Alicante

Fa no molts anys, el fet d’acabar una marató era un priviligi d’uns pocs. Eren una mena d’atletes superdotats, considerats per la resta com a “superherois”.

Hui en dia correr una marató s’ha convertit en un equivalent al fet d’escriure un llibre o plantar un arbre, es a dir, una obligació per aquell que en aquesta vida no vol passar sense pena ni glòria.

Hi ha moltísima gent que s’ha sumat a la moda desafiant de sumar quilòmetres, convertint-se en alguna cosa més que una una obsessió, ocupant-los tot el temps i esforç i, com no, tots els temes de conversació.

La veritat és que en el fons no està malament, aquesta febra ha despertat a la bèstia i cada any hi ha més gent que corre, i entrena a diari, hi ha com una corrent saludable que a més de millorar la condició física es millora personalment i millora el compromís amb nosaltres mateix, proposant-nos valors, disciplina i constància.

Però com deia abans, hi ha una estreta línia entre el fet de mantindre una vida saludable i la “obsessió”... correr més curses... fer-les més llargues, pot desembocar en sobreesforç, en lessions, en decepcions …perquè com tot en aquesta vida, “quien mucho aprieta.… poc abasta”…. hi ha que fer les coses amb sentit comú i mesura, eixa és la qüestió….. Feliç setmana de l’esport alcoià!.