L'èxit del 8 de març

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L’èxit històric i sense precedents del passat 8 de març en la reivindicació dels drets i de la igualtat que van protagonitzar les dones és un fet tangible que no pot obviar ni negar ningú. Amb l’encertat i unitari lema de "Si nosaltres parem, s'atura el món", centenars de milers de dones van marcar un punt d’inflexió en la història del feminisme. Conceptes com bretxa salarial, sostre de vidre o la lacra social de la violència de gènere ens uniren en la conquista del carrer.

La història de les dones és, sobretot, la història de les persones silenciades i sotmeses al poder patriarcal. La dona no ho ha tingut gens fàcil al llarg del devenir històric en cap àmbit, ni tan sols en el seu feu més tradicional: la llar domèstica. Sens dubte, encara no ho té, com ho demostra el fet que moltes dones patisquen la violència de gènere i siguen assassinades dia rere dia davant de la incapacitat d'un sistema que no sap ben bé com respondre de manera contundent, eficient i efectiva.

Al meu parer, molts dels problemes de la desigualtat entre hòmens i dones venen d’un imaginari patriarcal que ens situa socialment en llocs diferents pel que fa a les oportunitats i al punt de partida, i el gran repte de les societats democràtiques avançades és passar de la igualtat formal (o legal) a la igualtat real (o efectiva). Per a aconseguir-ho cal una canvi estructural i cultural que elimine els obstacles (visibles i invisibles) que encara impedeixen que es puga parlar de la igualtat plena entre hòmens i dones en qualsevol àmbit, i en aquest viatge tots tenim una gran responsabilitat.

Hem de ser conscients que la mirada i la veu femenines són necessaris per a entendre el món, i després d’aquest històric 8 de març hem d’assumir el compromís conjunt de treballar de valent per reparar dia a dia la injustícia del silenci i de l’oblit.

Nosaltres continuarem vestint-nos de raons convincents, d’arguments incontestables, de tenacitat, de perseverança, de coratge, de treball esforçat i, fins i tot, d'atreviment agosarat per fer-nos els lloc que ens mereixem, per ser considerades des de les nostres capacitats, i no a partir de l'embolcall o en relació a l'altre. I ells, els hòmens, caldrà que ens acompanyen i ens ajuden en el camí de la igualtat, sense oblidar que no ens agraden ni els sostres de vidre, ni el paternalisme ni la condescendència.

Ni un pas enrere. Si volem, podem!