L'ou de la serp

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

Comence a estar més que preocupada, i ja sento l'olor de l'horror. És que no tenim memòria? Què està passant en aquesta vella Europa que ha vessat més sang que cap altre continent del món?
He posat les notícies i he sentit que "Mein Kamft", el llibre on Hitler va escriure tots els postulats del nazisme és ara un èxit de vendes a Alemanya. Diuen que és així perquè es tracta d'una edició crítica, però tinc por que l'erudició no siga la causa de l'èxit sinó una certa agitació col·lectiva, d'una malsana curiositat, d'una certa enyorança d'un passat execrable. L'ou de la serp és viu i si no fem res, esclatarà i la malignitat vindrà de nou a pertorbar les nostres vides, desencantades per unes democràcies, a tot el món, que són una representació teatral, on no hi ha cap control real de la societat sobre el poder, que és el principi fonamental de Pèricles i el naixement de la democràcia.
De tant en tant m'agrada llegir Bertolt Brecht, el gran poeta i dramaturg que ens va posar a davant dels ulls, aquests ulls nostres que no volen mirar (o que no poden, perquè s'han obert urgències vitals que no podem controlar), la terrible, la cruel seqüela del feixisme més agressiu que mai.
Jo, per exemple, sóc blanca, filla d'Alcoi i de cognom Simó: és molt i molt probable que tinga orígens jueus, i també àrabs. I un trosset del passat cristià que va començar quan les tropes d'Al Azraq van ser vençudes per Jaume I. A mi m'encanta la meua pròpia barreja, i crec en els països on es creuen gens i cultures, i sé que el resultat és esplèndid per a la biologia i per a l'agilitat mental. Sóc per això enemiga irreductible de qualsevol forma de racisme.
Recorde, sí, Brecht. Per exemple aquell famós poema que fa:
El meu fill petit em pregunta: fa falta que estudie matemàtiques?
Per a què, li diria: dos trossos de pa són més que un,
Prou que ho notaràs.
El meu fill petit em pregunta: fa falta que estudie francés?
Per a què, li diria: aquesta nació s'ensorra.
Frega't el ventre amb la mà i queixa't
I tot el món t'entendrà.
El meu fill petit em pregunta; fa falta que estudie història?
Per a què, li diria. Aprèn d'amagar el cap sota la terra
I així potser sobreviuràs.
Sí, sí: estudia matemàtiques, li dic,
I estudia francés, i estudia història!
Ai, sí: estudiem, fem progressar els coneixements i la intel·ligència i podrem riure'ns de Mein Kamft i de l'ou de la serp. La intel·ligència és la clau: paraula d'alcoiana.