Madrid-Estambul-Alcoi

CRISTINA GÓMEZ

Cristina Gómez és guionista i actriu. També és 'Rubia en apuros' a YouTube.

Bon dia a tots. Hui vull reconstruir-vos el que, semblant un acudit, té la gràcia justa. Comence: Fa un parell de dies resulta que faig una nit d’hotel a Madrid. A les 9:15 de l’endemà m’acomiade del meu company de viatge a la Gran Via madrilenya. Entre llàgrimes, ell agafa un taxi a l’aeroport, es dirigeix a Estambul (Turquia). Jo, també entre plors, vaig a la boca de metro per emprendre l’empresa d’arribar a Alcoi en transport públic. S’entenen ara els plors?

A les 10 am estic a Atocha i no, no agafe l’AVE a València. Motiu? Els preus aristocràtics de l’Alta Velocitat Espanyola subtilment em recorden que sóc una ciutadana rasa. I he de buscar una alternativa. Com l’autobús s’agafa de l’altra punta i, a més, tendisc a marejar-me, opte per compartir cotxe amb quatre desconeguts més que, com jo, no poden pagar-se l’AVE.

Vora a les 2pm arribe a l’Estació del Nord. L’objectiu, ara sí, és agafar un tren. En concret un de Mitja Distància / el Regional de tota la vida. El pròxim ix a les 5:20 pm i no fa transbordament a Xàtiva. Tinc sort. Si tot va bé a les 7:20 de la vesprada xafaré terra alcoiana.

Amb un somriure disposada a perdre el dia sencer per a cobrir la distància Madrid - Alcoi, obvie completament que visc al segle XXI; no pensar en res, m’ajuda. Però a les 6:34 de la vesprada, el meu company de viatge em comunica que la seua habitació d’hotel a Estambul està millor del què ell pensava. El meu tren, en canvi, no ha arribat encara ni a Ontinyent. Obviar el segle XXI a la zona és moda. Mire el meu reflex a la vidre de la finestra i el meu somriure buit continua. Com us deia, sembla un acudit.