Mar-que-si-na

SANDRA OBIOL FRANCÉS

Portavoz del grupo municipal Guanyar Alcoi

Mar-que-si-na, així, prenent aire entre síl·laba i síl·laba. Així em ve al cap aquesta paraula quan llegisc l’enèsima nota de premsa del Govern de Toni Francés en parlar del pla Edificant. Perquè una mar-que-si-na en l’escola de Miguel Hernández, és l’única cosa que el Govern del PSOE ha realment fet a hores d’ara –juliol de 2019- des de que en març de 2017 ja anunciaren el pla i la suposada inversió en els nostres centres. 38.000 dels 12 milions d’euros anunciats.

I sí, segur, resulta que els tràmits burocràtics són molt farragosos. Segur que la normativa no permet anar més ràpid. Segur que és millor anar lents però anar segurs. Però el seu màrqueting no s’atura mai i sí que és ràpid. Veloços com el vent han tret la nota de premsa anunciant que anava a presentar-se. Han tret la nota de premsa anunciant que s’han presentat. Una nova nota de premsa perquè els han fet l’adjudicació i una altra per a dir que anaven a licitar. Una més per a dir que ja han licitat… i així fins a l’infinit. Encara espere una nova nota de premsa per a dir que han imprès el pla o que han decidit posar el títol en Comic Sans. Però de moment, el que tenim d’un pla que es va anunciar en el curs 2016-2017 és una mar-que-si-na.

I mentrestant, mentre el Govern fa notes de premsa, enguany l’Horta Major no pot omplir una de les unitats d’infantil de 3 anys que ofertaren. Fa uns cursos el centre Miguel Hernández va ofertar una tercera i no van poder completar ni la segona. El barri del Centre d’Alcoi no té una escola pública, quan si ho feren bé podria funcionar com a pol d’atracció de noves famílies que volgueren viure en el Centre perquè té una escola puntera. Mentrestant, entre nota i nota de premsa del nostre Govern, la vida passa i la realitat ens posa en evidència que Alcoi necessita urgentment un govern que assumisca la responsabilitat de donar un present i un futur, de dotar a Alcoi d’una realitat més que repetir cansinament que som una ciutat líder. Potser si ens posaren a intentar construir una realitat i no un relat, aconseguien ser realment una ciutat capdavantera. Però ara, avui, el que tenim és una i simple mar-que-si-na.