Mariano l'alcoià

SANDRA OBIOL

Sandra Obiol és professora de Sociologia de la Universitat de València

Solem comentar amb els amics de fora que la prova de foc per a ser considerat alcoià és arribar ací amb el tren de Xàtiva. Si passes això, ja entens el que és ser alcoià i podria dir que valencià també. Eixe profund desconcert que et causa viatjar en una màquina en la qual a trams tu, caminant, pots anar més ràpidament és el vertader ritu de pas.
Seguint aquesta lògica, des d'ahir Mariano Rajoy ja és una miqueta valencià. Els 20 minuts de retard amb què va arribar a Castelló des de Madrid en la inauguració d'un AVE més car i més lent que els Euromed actuals l'acosten una miqueta a la realitat que vivim cada dia els valencians. Uns valencians acostumats al fet que les nostres possibilitats de viatjar al llarg del nostre territori en transport públic siguen tant minses com precàries. Uns valencians acostumats a, veges tu quin remei, perdre temps i paciència assegudets a un vagó aturat sense obtindre explicacions, a una estació esperant un comboi o bé fent cua per a posar una reclamació que ja sabem que amb sort rebrem resposta, negativa és clar.
Precisament aquesta sort que esperem és el que m'agradaria recalcar avui ací. Em resulta dur de pair que en els temps que vivim encara esperem que l'atzar siga el que ens salve del desgavell que ha suposat per al nostre benestar quotidià tindre uns governants com els que hem tingut durant anys. No és només que s'hagen embutxacat sense vergonya els nostres diners, diners que ara ens manquen per poder endreçar un país destrossat és que ens obliguen a encreuar els dits cada vegada que hem de fer servir el transport públic. Confiar en la nostra sort- una cosa tan dúctil- ens resulta més fiable que confiar en ells i això, permeteu-me, els hauria de destrossar eixa convicció que tenen de què són bons gestors del que és públic – o privat. Els fets diuen tot el contrari.
L'affaire de Mariano amb l'AVE a Castelló fa riure, molt. El que no fa ni miqueta de gràcia és com ens obliguen a viure.