Mercat sant

XIMO LLORENS

Ximo Llorens és escriptor i periodista.

Bon dia. Hui és divendres, dia de mercat. He anat tota la vida a comprar al mercat, als mercats, en plural, perquè vaig cada setmana a Sant Mateu i a Sant Roc, i si no vaig també al de Zona Nord és perquè no té nom de sant. Però sí compre en Mercadona, que molt santa molt santa no sé si és, encara que Mercadona i companyia, com Consum, Supercor, Carrefour, MásyMás i els deu de la darrera són per a mí com la botigueta d’abans, on ma mare m’enviava cada dia a canviar els sifons i els cascos buids de les cerveses. Però el menjar de la setmana, el peix i la carn, la verdura i la fruita, jo el compre en els mercats.

Deixant a banda aspectes com la qualitat del gènere, el tracte humà, el vincle entre venedor i client del tot inexistent a les superfícies comercials, deixant apart això, dic, que és molt deixar, em resulta incomprensible el que fa molta gent d’omplir el carro de gom a gom de menjar plastificat per a tot el mes. Però com poden saber el que van a dinar d’ací tres setmanes si jo no sé encara què soparé esta nit?

Tota esta xerrameca que acabe de fer ve a compte perquè cada vegada que entre en Sant Mateu em cau l’ànima als peus. Quan es va fer la reforma fa catorze anys eren una vintena de parades, ara no arriben ni a la meitat. Jo encara puc comprar-li el peix a Josele i fer-me un platet de callos en el bar d’Emílio i Grego, i per molts anys espere, però el mercat com a tal està en franca via d’extinció. Els venedors es jubilen i la població del centre continua envellint. Quan la reforma, alguns ingenus, polítics inclosos, pensaven que la Universitat era una garantia de futur per al mercat. Vaja exemple de perspicàcia!... confiar en els estudiants, que només mengen pizzes congelades, yatekomos i fabada Litoral.

En fí, que entre en el mercat de Sant Mateu i em pose una miqueta trist, però quan vaig a la barra del bar d’Emílio, i Grego em trau el platet de callos o de lleterola fregideta amb allets, la tristor se me’n passa, i punxadeta va punxadeta ve, vaig posant-me content.