Millorar la festa

MOISÉS PÉREZ

Moisés Pérez és periodista de El Temps.

Que una festa siga cada vegada millor implica que la gent participe en tots els actes. No només s'ha de lluir esquadres, de músiques i de creativitat durant les desfilades i les entrades. També cal fer-ho en ambaixades, en les ofrenes florals i en les processons. Les imatges de menys gent en aquests actes religiosos, però també propis de la festa, no ajuden a dignificar la celebració més important de Muro. I, per tant, calia obrir un debat per a trobar la millor solució per a tots els actors del món fester.

El president de la Junta de Festes, Francisco Vicedo, va llançar la primera iniciativa. De bona fe, va proposar que la processó del dissabte, que té lloc després de l'entrada, es fera de matí. I que la realitzada el diumenge fos més curta. El suggeriment, però, ha despertat polseguera entre el col·lectiu de les clavariesses i els majorals. Defensen que no els beneficien. Al contrari. Que empitjora la situació.

Mentre quasi totes les filades van donar suport al canvi de Vicedo, les clavariesses van dir no. Tanmateix, i malgrat les posicions fortament encontrades, van apropar-se posicions en una reunió entre el sacerdot, la Junta de Festes, les clavariesses i el regidor competent, Sergi Silvestre. D'entrada, hi van arribar a un acord per acurtar la processó del diumenge i que cada any el recorregut varie entre tres itineraris pactats.

La solució que va barallar-se per desencallar el conflicte de la processó del dissabte era una adaptació del que es fa a Alcoi: traslladar abans el Sant Jordiet. A Muro, però, el regidor Silvestre va proposar fer-ho el diumenge abans de festes. Una solució amb un doble efecte: s'alliberava als músics i festers d'anar a corre-cuita el dissabte i s'atorgava més importància a la processó, ja que en convertir-la en acte principal del diumenge d'abans s’estava assegurat l'èxit de participació. Finalment, i a proposta de les clavariesses, aquesta opció ha saltat pels aires: van proposar ajornar el debat i deslligar, almenys durant un any la processó de la festa, llevant-li la seua obligatorietat. Una decisió, encara no ratificada, però que no d'oblidar el debat pendent per millorar la festa. Imprescindible per fer-la cada vegada més gran.