No cridar al marit pel seu nom
La Columna - (lunes, 30 de octubre de 2017)
Són dones, viuen a la índia, al Nord. Decideixen cridar el seu marit pel seu nom. Mai ho han fet. Ho tenen prohibit. És una mostra de respecte. Ens ho expliquen a un vídeo que han fet en un grup de debat promogut per una activista. La decisió col·lectiva d’aquestes dones transforma la seua quotidianitat. I alhora comença a clivellar el context d’opressió en el que viuen.
Aquesta militància quotidiana em meravella. Estic convençuda de la capacitat de canvi social de les decisions que prenem a diari. Són petites coses que posen sempre en evidència la incapacitat del poder per respondre a les necessitats de la ciutadania.
Les festes de Sant Jordi hi són un cas paradigmàtic d’això. Hem pogut veure com petits col·lectius de dones i homes han anat reptant, de mica en mica, les normes sexistes que acompanyen aquesta festa que importa tant a tantes dones i homes. Són aquestes persones i no precisament el govern municipal ni qui dirigeix l’Associació de Sant Jordi els que han aconseguit que siguen les dones les que puguen decidir- encara poc és cert- quin paper volen tindre a les festes, que també són seues. I així les hem vist presents a processons, a la diana i enguany les veurem a la glòria. I fent allò que elles volen però que els que manen no els hi han demanat, al contrari els hi han negat constantment.
Davant d’això veure enguany la foto dels càrrecs festers que distribueix l’Ajuntament per les seues xarxes socials m’ha resultat impactant. Tots homes. Tots vestits pràcticament igual. Al davant d’un quadre on hi ha representades dues dones nues. No pot ser més simptomàtic del que defensen els òrgans de govern del nostre poble i de les nostres festes. Malgrat participen en campanyes per trencar els prejudicis sexistes, en la seua tasca representen diàriament aquests prejudicis. Els enforteixen. No ens mereixem tant de cinisme.