No és una moda, és una realitat

MANUELA PASCUAL

Manuela Pascual és secretària general de CCOO a les Comarques Centrals.

En aquest període de crisi, si alguna cosa ha quedat palesa ha sigut, l'increment de la pobresa, la desvertebració de la societat, perduda de drets, i increment de la desigualtat, desigualtat que s'agreuja mes encara si parlem de les dones.

Alguns exemples clars i que no es discuteixen són les dades en matèria laboral, l'atur de les dones és en la comarca de 7227, el que representa el 62,80% dels 11507 total de la desocupació existent al gener del 2018, la contractació a temps parcial que s'ha realitzat és que de cada 4 contractes , 3 han sigut a dones, les bretxes salarials cada dia s'incrementen mes, les dones percebem en termes anuals al voltant de 6000 euros menys, realitzant el mateix treball que els nostres companys homes.

Açò si parlem en la permanència en el treball, remunerat, però les dificultats no solament les tenim en la relació laboral, sinó a l'hora de accedir al mateix, unes vegades per que ja som majors segons les empreses per a açò, i en altres casos som molt joves, i hi ha perill que puguem quedar embarassades tenir fills i filles, la qual cosa suposa agafar els permisos legals per a la cura dels mateixos. Actualment 9 de cada 10 permisos i o excedències són agafades per les dones, els nostres companys han de donar passos endavant a l'hora d'agafar aquests permisos com una manera mes de caminar cap a la igualtat entre homes i dones.

L'eixida del mercat de treball remunerat, també és més fàcil i barata, la qual cosa ens condemna en la majoria dels casos a percebre prestacions no contributives de 300 euros, el que limita molt la solvència econòmica, per a afrontar reptes de futur.

La precarietat de les treballadores de la llar, si bé es va poder en el 2012 regular el tema de les vacances, salaris i descansos, encara estan en clara desigualtat pel que fa a altres treballadores que cotitzant com cotitzen, poden cobrar de baixa, però no de desocupació en el supòsit de perduda d'ocupació,el que suposa un incompliment clar del Conveni Internacional de l'Organització Mundial del treball, a tot açò cal afegir la dificultat de denúncia que comporta davant incompliments laborals, davant possibles assetjaments pels seus ocupadors etc, ja que parlem de domicilis particulars.

Un país que discrimina a la majoria dels seus habitants, és un país que incompleix aspectes democràtics, de llibertat i de progrés, és pel que no és assumible la passivitat dels nostres governants en tot i cadascun d'aquests aspectes.

Moltes són les raons de la vaga laboral de les 2 hores convocada, i de les manifestacions i reivindicacions de Plataformes Feministes que realitzarem, però també els reptes i treball que tenim, seguir reclamat a les institucions publiques mesures eficaces i reals per a combatre aquestes realitats, però també en les empreses, en els plans d'igualtat corregint les desigualtats que es puguen produir amb o sense aqueixos plans, i dic amb o sense per que el fet que hi haja l'obligatorietat de realitzar els mateixos en empreses de 250 treballadors i treballadores, no es pot ni deu passar per alt en empreses menors on es produïsquen casos de desigualtat salarial pel mateix treball, en promoció interna, en formació etc. Però també en la negociació col·lectiva