Normalitzar la llengua

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

La llengua i la societat formen un tot indestriable de tal manera que no es pot entendre l’una sense l’altra. Per a comprendre els fenòmens lingüístics, cal estudiar-los en els contextos socials on es produeixen, i per a explicar-los és necessari establir i donar suport a encontres com el que hui s’inaugura a Alcoi: la XXII Jornada de Sociolingüística, que té com a objectiu analitzar els reptes de la normalització al País Valencià.

Normalitzar és fer normal i normalitzar l’ús social del valencià implica planificació no sols lingüística, sinó també política, cultural i territorial. En eixe sentit, descentralitzar el debat i la reflexió sobre qüestions sociolingüístiques, donar valor i protagonisme a les comarques valencianes, afavoreix no sols conéixer i estimar el territori, sinó també ser conscients de les realitats diferents de la nostra llengua, escoltar uns altres accents i tindre perspectives distintes.

I així, temes com l’homologació dels títols de coneixement de la llengua en el nostre àmbit lingüístic, l’exempció del valencià en l’ensenyament, el nou Decret de Plurilingüisme i l’exigència de la competència lingüística per a la funció pública seran tractats hui i demà al Campus de la Universitat Politècnica d’Alcoi, amb uns convidats de luxe: el Conseller d’Educació, Vicent Marzà, que impartirà la conferència inaugural; el professor de la Universitat d’Alacant, Vicent Brotons; el secretari autonòmic de Justícia i Administració Pública, Ferran Puchades; i, finalment, les persones responsables de la política lingüística del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears: Rubén Trenzano, Ester Franquesa i Marta Fuxà, respectivament.

Tot això adobat amb un contingut cultural: l’exposició Nosaltres, les escriptores; i  un homenatge a Joan Valls i Jordà, en el centenari del seu naixement, amb la veu de Rosanna Espinós i amb una ruta literària per la ciutat. Convindran amb mi no sols en l’interés de la proposta, sinó també en l’oportunitat en el temps, ja que tot allò que sempre hem volgut saber, ara tenim l’ocasió de preguntar-ho als responsables directes. S’hi apunten?