Nostàlgia Modernista

DANIEL MOLTÓ

Daniel Moltó és periodista del diari El Mundo

Si vostés són alcoians i tenen un compte de facebook, de segur que segueixen -com ho faig jo- al menys un o dos comptes dedicats a publicar fotografies antigues d'Alcoi, especialment de l'anomenat "modernisme alcoià", un terme per cert que al meu parer s'utilitza de vegades d'una manera massa indiscriminada... Però eixa ja és altra història que deuen tractar els experts.

El que em passa és que hi ha dies -sobretot ara que s'acosta la setmana modernista- que no sé si visc a l'any 2018 o en 1908. I no em malentenguen. M'encanta la iniciativa de la setmana modernista i s'agraeix la tasca que fan les persones que busquen i pengen les fotografies, sempre interessants. El que de vegades em sorprèn són els comentaris d'alguns usuaris, convençuts que tot era millor en el passat brillant d'Alcoi. Frases com "això sí que era bonic i no el que tenim ara" o "en aquella època sí que hi havia vida en el centre" resumeixen perfectament al que em referisc i no són exemples inventats.

L'orgull pel nostre llegat i per la nostra història és bo. Però no ens equivoquem: Qualsevol temps passat no va ser millor. Viure en l'Alcoi "modernista" per a molta gent era ser pràcticament un esclau a les fàbriques, morir jove de qualsevol enfermetat infecciosa, no poder votar si eres una dona, viure en un celler i passar molta fam. I sí, el centre estava viu però entre d'altres coses perquè la resta de barris prácticament no existien.

Evidentment amb el temps la memòria s'edulcora i per això ara en la setmana modernista la majoria vestiran de burgesos però pocs ho faran de sofatiners o de teixidors. I no és una crítica, com dic, a l'activitat en sí mateix, perquè a més em consta que l'organització està conscienciada en abordar tots els aspectes socioeconòmics i culturals d'aquella època.

La meua reflexió és simplement que eixe sentiment nostàlgic no deuria de tancar-nos més encara ni impedir-nos de buscar o promoure referents actuals que ens facen també sentir-nos orgullosos de viure en la nostra ciutat i en la nostra època