Pagar serveis, no desitjos

SANDRA OBIOL

Sandra Obiol és professora de Sociologia de la Universitat de València

He de fer un viatge en bus. És llarg. Per suposat vull triar als meus companys de viatge. Tinc dret. No vull a ningú que estiga parlant més del compte quan vullga dormir. Tinc dret a descansar, treballe molt i estic criant. Tampoc vull a ningú que ronque ni que no silencie el seu mòbil. A més a més tinc pressa, he d’arribar d’hora al meu destí, així que no vull ningú que s’endarrerisca en les parades que es fan al trajecte.  I només faltaria que no poguera triar la música que escolte al bus i la pel·lícula que em posen. Crec que tinc dret. Sóc una ciutadana exemplar: pague els meus impostos i tire la brossa on i quan toca. Sóc per tant lliure de triar on, com i amb qui vull viatjar. I clar, m’ho ha de pagar l’estat. Són els meus drets. Qui va dir-me a mi que no puc triar el que vull. Així que ja està la conselleria que li pertoque assumint com a públic aquesta mena de transport.

Cada vegada que escolte els arguments a favor de mantindre el concert de les aules que no es necessiten en centres privats pense que és això el que estan demanant. Que tots, cadascun de nosaltres, també les famílies d’aquells xavals que no estudien, els hi paguem els seus desitjos, que no els seus drets. Per suposat tots tenim dret a tindre una educació de qualitat, però això no significa triar el centre que desitgem en una espècie de supermercat. Si férem això, que a vegades ho sembla, estaríem parlant de consumidors i no de ciutadans. L’educació no és un bé de consum, és un dret fonamental i ha d’estar accessible a tothom en les mateixes circumstàncies. Si el que es pretén es com diu el PP mantindre una xarxa dual de concertada i pública això significa sancionar amb els recursos públics la desigualtat. Perquè la llibertat de tria no existeix si no hi ha igualtat d’oportunitats i amb aquest sistema que es defensa no hi ha d’igualtat. I no ho dic jo, ja m’agradaria ser tant brillant, ho diuen i des de fa dècades experts en educació.

Agrairia que el debat es generara en termes clars: aquesta llibertat de tria no existeix perquè no tenim un sistema igualitari. Per tant del que estem parlant és de tries ideològiques. I això crec que no ho hem de pagar dels recursos públics.