Paisatge

JESÚS TRELIS

Jesús Trelis es periodista, cap de redacció del diari Las Provincias.

Comença Luis García Montero el poema ‘Dudosa geografía urbana’ dient:

“No parece un paisaje,/ sino la descripción desalentada y seca de un paisaje./ Con las paredes sucias./ Con la crueldad del sol taxidermista/ a las tres de la tarde...”

Alcoi té molts paisatges dins d’ell mateix. Alguns, como diu García Montero, formen part d’eixa ‘Dudosa geografía urbana’. L’ antiga fàbrica Rodes, per exemple, i tot el seu entorn han segut mostra d’això.

Al llarg de dècades hem vist com la degradació s’apoderava d’ella. Una construcció modernista -eixe modernisme que ara tant celebrem a Alcoi- però que ha estat allí dormint, deixant caure les seues estructures i el seu passat mentre corrien els anys. De fet, la fàbrica va deixar de funcionar -per el que he llegit- en 1980, quan van matar a Lennon, Umberto Eco va escriure el Nombre de la Rosa e Iraq envaeix Iran. O dic perquè quede clar que ja fa un fum.

De fet, farà en un parell de dies, un any des que van trobar allí -fent llavors de neteja- un arsenal amb més de vuitanta bombes. De quan la fàbrica es va dedicar a fer armes, en temps de guerra. Ningú sabia d’elles.

Ara, gràcies entre altres coses a diners europeus em sembla, la cosa  pareix que va de debò. I pareix que comencen els tràmits per fer d’eixe punt estratègic de la ciutat  -cor del nostre passat industrial- un punt de trobada amb el futur: parc tecnològic, li diuen.

Pareix, insisteix. Perquè, a la vegada, comença el rifi rafe polític entre partits. Un rotllo. Perquè als de a peu, el que volem, més enllà de les acusacions d’uns i altres sobre el que han fet, són realitats.

No serà mèrit de ningú el culminar el projecte de donar-li una nova vida a Rodes. A estes altures serà senzillament un punt i final a un episodi vergonyós, com és que en una ciutat es puga tindre un lloc emblemàtic com eixe, degradant-se des de dècades.

Així que el millor serà que uns i altres es posen a treballar per fer-ho realitat. I continuar desterrant de la ciutat altres paisatges decadents. Com diu el poema de García Montero: “Con las paredes sucias./ Con la crueldad del sol taxidermista/ a las tres de la tarde...”. Que vaja bé.