Pantalles

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

Últimament em fixe molt quan isc a dinar o sopar en l’excés de telefonia mòbil a les taules. Jo sóc la primera, que de vegades, el deposite al costat de la forqueta, com si fos una eina imprescindible més per punxar l’amanida inicial. Observe famílies i parelles que desconnecten de la realitat, que renuncien a mirar-se directament als ulls perquè els cal mirar alguna cosa a la pantalla.

També veig com molts menuts es submergeixen a dibuixos animats o jocs, perdent-se l’observació de compartir taula amb adults, amb l’aprenentatge evident que això comporta. No ens n’adonem de l’exemple que donem com a persones adultes, ni de les limitacions que els contagiem. Els més menuts tenen molt encara per a aprendre: A relacionar-se amb iguals i amb persones més grans que ells, a gestionar l’avorriment mitjançant la creativitat i la imaginació, a saber estar en certes circumstàncies, a plorar o riure o enfadar-se si cal.

No ens n'adonem que la pantalla ens fa interferència amb la vida real i que mai res serà igual que tocar-nos les mans, mirar-nos a la cara i estar al present real, més enllà d’un story d’Instagram o un post de Facebook. Perquè la vida està per ser disfrutada i no per ser narrada a qui ni tan sols ens coneix en persona. De cara a les pròximes festes i com a propòsit d’any nou, vos convide, i jo m’incloc, a oblidar l’obsessió de fotografiar-ho tot i mirar la pantalla. Gaudim més amb les persones que estimem i tenim al davant. Esta és la vertadera essència.