Patriarcades
La Columna - (lunes, 12 de marzo de 2018)
Bon dia a tots! El passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona, vaig estar a Madrid participant a la manifestació convocada per a reivindicar la fi de la discriminació per gènere i la igualtat real.
La gran majoria, supose, haurà vist les imatges de l’enorme afluència a la convocatòria. Si us sóc sincera, a mi em va emocionar. M’esperava molta participació, però el que es va viure el passat 8 de març als carrers de Madrid va ser espectacular. No es veia ni el principi ni la fi per enlloc. Les manifestants eren de totes les edats: xiquetes amb els seus pares i mares, dones grans amb el monyo tenyit de violeta, universitàries molt compromeses, dones de 30, 40, 50... De tota condició. De tot arreu.
La jornada va ser molt emocionant, amb càntics reivindicatius como “No estamos todas, faltan las asesinadas”, “No, es no”, “De camino a casa quiero ser libre, no valiente”, “Tu mejor piropo, tu respeto”, “No son muertes, son asesitanos”, “Tranquila, hermana, aquí está tu manada”. I també va haver espai per al sentit de l’humor com “La talla 38 me aprieta el choco” o “El patriarcado me da patriarcadas”.
Enginy i ganes que van fer de la manifestació una celebració d’unitat per una causa justa. Tolerància i respecte a una massiva concentració de persones on no va haver cap tipus de violència, ni entre les persones ni contra el mobiliari urbà ni les botigues. Germanor i esperança en un clam que reivindica justícia.
Per totes les que es van sumar a la vaga i les manifestacions convocades arreu del país. Per totes les que no es van poder sumar. Per totes les que van decidir no sumar-se. Per tots ells que ens van donar el seu suport. Junts continuem el camí per aconseguir la igualtat. Bon dilluns a tots.