Pep

MIQUEL PEIDRO

GUIONISTA

L’obituari alcoià 2019 està evidentment encapçalat per Camilo Sesto, però m’agradaria dedicar-li unes paraules a un altre il·lustre que ens va deixar: Pep Cortés.

La meua relació amb Pep Cortés es limita pràcticament a quatre espectacles produïts per La Dependent, on vaig tindre l’enorme plaer de treballar amb una persona plena de talent i de creativitat. Per molt que un espectacle és la suma d’una sèrie d’esforços i de voluntats, els espectacles de Pep Cortés eren realment espectacles de Pep Cortés, perquè en ells bolcava tota la seua sapiència, tota la seua personalitat i tota la seua ànima. Dit d’una altra manera, tots tenien la seua empremta i el seu segell. I dit d’una altra manera, que feia el que li donava la gana amb tots els materials que anava arreplegant. Afortunadament.

El sistema de treball amb ell podríem definir-lo d’una manera paradoxal: era estructuradament anàrquic. En el meu cas, jo li aportava un text sobre unes improvisacions embogides que normalment no tenien ni cap ni peus, es feia una lectura en la que semblava que ho havia encertat de ple i després ell ho reduïa a la mínima expressió... i tocava començar de nou. Per a ell, en estos espectacles, la paraula no era lo essencial, sinó una part més d’un concepte global on jugaven per igual la forma, la gestualitat, la imatge, el moviment. Exigent i perfeccionista fins a l’extrem, els seus muntatges no estaven tancats fins al moment d’estrenar-los (i ni així...), de manera que del suposat últim assaig a la primera representació, allò podia haver pegat un gir radical.

Jo em quede amb dos moments de Pep Cortés. Eixa fotografia de quan es va presentar com a candidat a les eleccions, on no sabies si era realment el cartell d’un candidat per un partit polític o un facinerós en busca i captura; i un bon dia que, vespra d’una estrena, ens va dir que, si per a estar segur de tindre èxit feia falta, trauria a un tio en pilotes... i, sorprenentment, el dia de l’estrena va eixir un tio en pilotes. I vam tindre èxit.

Estic segur que a estes alçades ja estarà preparant un muntatge amb els sants, els arcàngels i algun dimoni, als que estarà demanant idees que utilitzarà o no, encara que vinguen del mateix Déu, però segur que la cosa queda estupenda. Disfruta de l’eternitat, Pep