Periodista: professió de risc

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

Vaig a personificar amb noms i cognoms aquesta columna per visibilitzar allò que li ha ocorregut al meu germà, però que ens està ocorrent de forma continuada als periodistes.

Jordi, nascut a Alcoi, viu ara a Sant Cugat, molt prop de Barcelona. Allà té un mitjà de comunicació creat per ell mateix, on dona veu als qui no la tenen, realitza un periodisme d’investigació pausat i trau a la llum abusos de poder, casos de corrupció, etc.

A l’última vaga general organitzada a Catalunya, tan Jordi com centenars de periodistes aquell dia, va anar a cobrir els actes reivindicatius. A primera hora ja estava cobrint un tall de vies. Els mossos li van demanar identificació, ell va ensenyar el carnet de premsa. Ningú podia imaginar que mesos després rebria una citació judicial. Estava sent investigat per desordres públics.

Afortunadament açò ha quedat en res. Ell va anar al jutjat i va declarar, defenent la feina que fem els periodistes, tan necessària per a la democràcia i tan tocada últimament. La causa s’ha sobresegut, per fortuna. Però tot açò em fa preguntar-me quin és l’objectiu d’aquesta imputació. Intenten frenar la feina exercida pels periodistes que molesten per fer bé la seua feina?

És un intent de controlar la consciencia del que publica allò que ocorre i que es pense dues vegades abans de traure a la llum alguna cosa? La meua desconfiança va en augment. M’aterreix l’intent d’atac a la llibertat de premsa i el dret a la informació de la població. Recordeu, sense periodistes no hi ha periodisme. Sense periodisme no hi ha democràcia.