Però continuem igual

MARC GRAU

Marc Grau és periodista.

Passejava de bon matí escoltant la SER. Em pare en sec.

La Unió Europea felicita Espanya per la recuperació económica però afegeix que s’ha de fer un esforç més i ajustar 15.000 milions d’euros en dos anys.

Al mateix temps els buròcrates europeus diuen que l’Estat espanyol té una de les taxes més elevades de la Unió en pobresa infantil i que cal incentivar polítiques socials.

Jo no sóc molt expert. Pero a mi això no em quadra. Perquè eixos ajustos sempre s’han fet en contra de les classes més desafavorides.

Estic segur que si fem una retallada de 15.000 milions d’euros no hi haurà més diners per polítiques socials.

Continuem igual. Eleccions rere eleccions res no canvia. Governe qui governe no para de créixer la precarietat laboral, la pobresa infantil i el número de persones que están en el llindar de la pobresa. Governe qui governe no para d’augmentar la corrupció. I això des de 1978.

No hauriem d’obrir una miqueta els ulls i entre tots fer un gran canvi? No sé. Votar diferent, per exemple.

Una altra cosa.

Ximo Puig torna a ser president de la Generalitat. El primer que ha fet, de nou, és demanar un finançament just. Altra volta.

Un consell president. No ho faces. No demanes més caritat del govern espanyol. Planteja altres alernatives més valentes i atrevides. Hi ha fòrmules. Estan ahí. Només cal copiar-les.

Tindrá el PSPV-PSOE suficient coratge per a intentar-ho? Crec que este PSPV eixit de la Constitució del 78 no s’atrevirà.