'Petrolio' al Modernisme

JORDI PEIDRO

Ilustrador y escritor

Aquesta tercera setmana Modernista, que suposadament organitza l'Ajuntament, de nou ha estat farcida de contingut històric, estètic, anecdòtic i fins i tot folklòric, per les més diverses institucions o particulars de la ciutat. Han fet bona part de la feina a un equip de govern que després de l'abrupte pas del DANA, sembla deixar-se bressolar còmodament pels suaus vents que bufen des dels albors del segle XX.

I trobe, que la gent empenta amb un entusiasme tan admirable que fa pensar que tot allò que un dia va fer gran a la ciutat, no s'ha esvanit. Que amb poquet que esperones, la gent, la nostra gent, mou amb gana. Al mateix temps molts dels defectes que amenacen qualsevol creació humana -la supèrbia, les enveges, el protagonisme mal assimilat...- trauen el cap per enterbolir la festa. Vist el vist, i a la velocitat que els distints grups participants, es volen ubicar al més alt del podium del reconeixement popular, gens estranyaria que a les properes convocatòries, els enfrontaments més o menys virulents, acabaren per ser part indissociable de l'agenda festiva.

Agafats a esta idea, per què no fer-ho de forma argumentada? Lluny del meu ànim el de mostrar-me com l'erudit que no sóc. Però amant de la Història i més en concret de les històries, no deixe de veure que un esdeveniment immediatament anterior a aquest moviment artístic, fou el que més que possiblement, va fer que el Modernisme es desenvolupés amb força a la nostra ciutat. O no és principalment la burgesia la que ix reforçada del fracassat intent cantonalista, donant-li açò ales per a créixer a costa del proletariat a partir de l'afamat 'Petrolio'?

Així que seria una estupenda idea, arrancar els actes amb aquest particular amotinament i obrir amb un espectacle en forma d'assalt a l'Ajuntament. Conformant el pas previ a que els burgesos prenguen els carrers lluint les seues millors gales.

La nostra trilogia festera acaba amb una falsejada batalla per la ciutat, així que per què no donar inici a la Setmana Modernista amb una revolta, que el mateix Bakunin destaca als seus escrits com la millor forma de no fer una revolució? Òbviament i pot quedar vostè tranquil, senyor Francès, parlem sols d'una simulació festiva resolta amb un espectacle d'ombres, llums, so i focs artificials on no tindria que exercir l'incòmode paper de 'Pelletes'.