Poca broma
La Columna - (martes, 26 de noviembre de 2019)
"El nouvingut no es vol integrar. Per tant no caben, no tenen èxit les polítiques d'integració... Amb aquestos col·lectius el que s'ha de tenir és fermesa i contundència policial. Que a aquestes persones se les detinga, se'ls pose en mans de la justícia i vagen a la presó o se'ls torne enllà on han vingut... L'amor lliure és obscè. Per això el rebutgem, com rebutgem tot el que fa mal al nostre país... El que pensa en amor entre homes o entre dones és enemic nostre..."
Hi ha més, totes d'un estil semblant. Els sona, veritat? I em diran; "aquesta gent és una mica extremada però clar, i els altres?" S'equivoquen de cap a cua. Açò no ho han dit qui vostès pensen. Son frases de jerarques del nacionalsocialisme alemany dels anys trenta del passat segle. Frases que ara, els líders d'aquesta nova tendència, fan seues repetint-les quasi de manera mimètica.
Semblava fins ara, i equivocadament alguns així ho hem tractat, una qüestió de bajanades amb toc folklòric sense més. L'errada és enorme i ens podem penedir. Poca broma amb aquesta gent, van molt en serio i tenen un fort recolzament, generalment entre persones que no escorcollen més enllà d'un rastre de proclames demagògiques o quatre "¡Viva España!" llançats al moment escaient.
El que ells defensen, malgrat el que puga semblar, és un règim feixista, xenòfob i homòfon, que torna a fer distincions entre persones, col·locant-les en gent de primera, de segona, de tercera divisió...
Un pas en porta un altre, i d'algun tipus de desfilada trufada de banderoles més o menys constitucionals, passem a assetjament a immigrants o pintades als vidres d'algunes botigues gestionades per gent que no pensa com ells. Recorden? No? Facen vostès una mirada a imatges de l'Alemanya d'aquella època i reflexionen cap on els va portar.
Vaig escoltar fa un temps a un erudit que encara que la història no es repeteix, un mateix caldo de cultiu porta a desenllaços semblants.
Jo ho tinc ben clar i ací ho dic; com l'August Landmesser de la famosa foto, quan aplegue el moment, seré dels que no alçaran el braç en la salutació romana.