Potser encara tenim salvació

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

He estat a Potries, a tocar Gandia, i ha estat una experiència molt i molt agradable. El riu d’Alcoi, altrament dit Serpis, banya aquelles terres. I no sols això, sinó que ha fet possible un fet insòlit: hi ha un museu de la ceràmica que, agafeu-vos fort, es remunta al Neolític. Sense les aigües d’Alcoi, això no hauria estat possible. Potries és un poble net, i molt inclinat a la cultura. M’he sentit rescabalada de tantes dissorts que estic vivint:

     Parle de  la vaga de fam dels patriotes catalans, parle de les eleccions andaluses que han despertat l’ou de la serp del feixisme. I ara diuen que és perquè no han atacat prou Catalunya! Marededeusenyor! Quanta burrera!

     I parle del fantasma que recorre Europa tornant a aquells ominosos anys en què Mussolini, Hitler, Salazar in Franco s’ensenyorien del pensament europeu i dels seus governs. Amb una diferència indubtable: a la Península Ibèrica els feixistes van guanyar per les armes. I a Europa van perdre per les armes. Potser encara tenim salvació.

     Simultàniament m’assabente d’una notícia boníssima: en Alcoi estan fent campanya contra la violència de gènere, l’estigma més humiliant (per als home si per a les dones) que hem hagut de patir els darrers segles. Els esforços valen la pena, ja ho crec que sí. Convé que ens  desprengam del “costum” de maltractar dones i de violar-les. Quina vergonya! Si jo fora home m’apuntaria a totes les iniciatives per acabar amb aquest estigma.

     La lluita d’Alcoi contra la violència de gènere està plena de dignitat: paraula d’alcoiana.