Quina pena de caps o assessors de comunicació

MARC GRAU

Marc Grau és periodista.

En tot açò de la crisi de la Cifuentes jo no he fet més que pensar en el cap o assessor de comunicació de la ex presi de Madrid.

O no és molt espavilat o es que no ha sabut imposar les seues decisions. O bé que la Cifuentes no fa cas de ningú, que també pot ser.

Se’m fa difícil creure que una organització com el Partit Popular no tinga en estos temps un pla per a afrontar el que s’anomena una crisi de reputació.

Qualsevol empresa mitjana o gran i que es meneje per xárcies socials el té. I este pla consisteix a:

• Detectar les critiques
• Acarar-les amb qui les ha publicat en primer lloc
• Eixir ràpidament a donar explicacions
• Demanar disculpes inmediatament
• Resarcir els afectats

És l’ ABC d’una crisi de reputació. En canvi Cifuentes el que fa és:

• Desacreditar qui ha publicat la crítica
• No donar explicaciones emparant-se en una malaltia
• No demanar disculpes. Tot el contrari. Va adoptar un to més bé prepotent i insultant.

Si esta estrategia està dissenyada per un cap de comunicació li augure un futur molt negre.

I després de tots estos despropósits l’únic que se li acudeix és deixar-ho en mans dels jutges. Una táctica que utilitza el PP davant la seua incapacitat de resoldre problemes politics. I una táctica, vista la sentencia de La Manada i tot el que està passant a Catalunya, que pot perdre credibilitat.

Era molt fácil dir el primer dia: Sí. Vaig obtindre un Máster gràcies a la meua condició política. No vaig anar a classe i me’l van regalar. Em vaig equivocar i ara n’estic ben penedida i vull demanar disculpes a tota la societat.

 Enlloc de 35 dies, la crisi hauria durat 5 minuts.