Recuperar de l'oblit
La Columna - (miércoles, 11 de noviembre de 2015)
La novetat sempre ens enlluerna i ens atrau. Les innovacions venen envoltades en ocasions d’un excesiu entusiasme. En canvi el que ja no s’utilitza, queda relegat, arraconat.
Alcoi reuneix una gran quantitat d’edificis dels quals es podria fer un ús públic, d’un patrimoni que en alguns moments importants se li ha donat l’esquena. S’han recuperat moltes instal·lacions, però hi ha alguns, poc amants de les restauracions, que encara es qüestionen : és necessari més?
Molts pares, que els seus fills estudien a la Politècnica, estan devanits que les fàbriques de Ferrándiz i Carbonell siguen seu universitària. L ’antic escorxador és ara centre esportiu, el centre de Salut la Fàbrica, la Casa de Cultura va ser un dels primers edificis de l’era democràtica que va passar de Banc d’Espanya a seu cultural.
Per contra, tenim eixes fàbriques oblidades de la zona de la marxa , que desprenen una forta pudor per al vianant que passa, sinònim d’anys d’abandó. El CADA, la seu de l’antic Monte de Piedad que ara sembla pot tindre una eixida. I enfront, el gran maltractat, el gran humiliat, el gran apartat: el cine Goya. Més de 22 anys tancat i una pila de projectes frustrats.
Recuperar el patrimoni ha enriquit a la ciutat. Usos per als edificis en poden haver molts. I a Alcoi s’ha demostrat, per a aquells que pensen que pot ser una inversió exagerada, que el ciutadà vol la restauració de vells valors de la població, d’immobles històrics, sobretot quan es renoven per a oferir un servei públic, educatiu o cultural.