Reflexions al voltant del Covid-19

PEDRO JUAN PARRA

Historiador

22 de març de 2020, m’ he despertat, m’ he aixecat del llit i he mirat des de la finestra i també des de la terrassa de la meua casa. Continuem amb un oratge de boira tancada, que ens ofereix un paisatge que s’assembla als ambients que presenten els quadres romàntics. Aquesta es la tònica i la situació, que arrastrem des de fa ja uns quants dies. Però aquest diumenge, no es un diumenge com qualsevol de l’any, com els de qualsevol primavera, la situació es ben diferent, seguim amb més d’ una setmana d’alerta, de quarantena, i d’obligat confinament a les nostres cases, a causa del coronavirus o covid 19, que està cebant-se en la població d’ arreu de tot el món.

Han sorgit veus des de tots els llocs: polítics, epidemiòlegs, periodistes i població en general. Hem arribat a una pandèmia, o siga a una epidèmia que s’ esten per tot el món. Sense dubte,  es un dels peatges que hem de pagar per viure en una societat on domina el neoliberalisme que amb un capitalisme salvatge, que no respecta unes mínimes normes d’ atenció social als mes desfavorits, ho esta arrossegant tot cap a un món cada cop mes globalitzat. Soles impera la norma del màxim benefici, siga al preu que siga, sense parar-se a mirar les conseqüències que puguen afectar a la població, a la societat en general. Els rics cada volta són més rics i els pobres, cada volta, més pobres.

Aquest capitalisme salvatge, que també es un dels motius que està contribuint al canvi o emergència climàtica, no es que siga el causant directe del coronavirus, perquè al llarg de la història sempre hem patit l’ assot de virus, bactèries i epidèmies, quan encara no estava aquest sistema productiu. Tanmateix, si que es ben cert, que per la seua organització del sistema econòmic a nivell mundial i de la mobilitat de les persones , d’ una manera globalitzada, està contribuint a que el virus, que es va iniciar en un mercat de marisc i peix de la ciutat de Wuhan, capital de la província de Hubei a Xina, s’ haja estes per tot el món. Els governs de tots els països, des d’un principi es pensaven que era una epidèmia local, que no anava amb ells, que només estava focalitzada a Xina  i que no arribaria als seus territoris. En adonar-se de la gravetat del problema, a penes han tingut temps per a reaccionar i prendre les mesures adients.      

Aquest moment tan greu que vivim, ens ha d’aprofitar per a reflexionar, sobre la societat tan injusta en que vivim i el sistema productiu depredador que tot ho arrossega al seu pas, el clima, la convivència i ara el que és mes greu, contribueix  a estendre epidèmies, destruint vides humanes i augmentant la mortalitat. Aquest sistema econòmic cada volta més globalitzat, ens suposa més riscos, que estem obligats a evitar, o en cas contrari, estarem condemnats a repetir-los.

Estos dies d’obligat confinament que ens suposa la quarantena, ens han d’aprofitar per a fer reflexions sobre el món i la societat que vivim. La població,llevat d’algunes excepcions, estem donant exemple de solidaritat i civisme respectant la quarantena. Tots els dies , a les 20 hores eixim als balcons i terrasses a aplaudir i felicitar a tot el personal sanitari, que son els principals herois d’ aquesta tragèdia, i que amb el seu esforç diari estan lluitant per salvar el major numero de vides possible. A vore quin es el dia que son considerats més importants que els futbolistes o els cantants. La quarantena, a banda dels seus aspectes negatius, que en són molts,  també n’ha tingut positius: el tele treball, que ha suposat menys desplaçaments en cotxe al lloc de treball. Ha millorat la dedicació als fills i a la família. També han disminuït els indicadors de contaminació en unes quantitats importants.

Els polítics, han de deixar a banda les confrontacions i anar tots a una per tal d’acabar el mes aviat en el problema. Però al mateix temps que s’encara la pandèmia, cal que reflexionen tots els governs del món, i que aprenguen de les errades per a no repetir les, pel be de tota la ciutadania. Després del coronavirus, venen el interrogants, que passarà a nivell dels estats ? i de l economia?. El que es evident, es que caldrà encetar una nova etapa. Haurem d’ anar a un món que no estiga tan globalitzat, o que hi haja unes normes de control, si no en temes econòmics , almenys si, en temes de salut, que hauran de ser una prioritat mundial, que la OMS, no siga soles un organisme decoratiu o testimonial. Se li haurà de donar un major protagonisme, més capacitat decisòria i poder per a imposar normes d’ obligat compliment a tots el països del món en qüestions de salut.  Aquesta mesura haurà d’anar acompanyada pels governs de cada país, amb més inversions per a una sanitat pública universal i per a la investigació científica, cercant nous medicaments i vacunes per a resoldre o pal·liar possibles pandèmies, que puguen tornar a produir-se.