Reflexions entorn del Nadal

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Sembla que l’univers s’ha conjurat per a incitar-nos al consumisme d’una forma desmesurada, especialment en estes dates. Entre dinars i sopars amb amics, companys de la faena, del gimnàs, montepíos, detalls nadalencs, amics invisibles, pares noels i reis, no donem l’abast! I encara queda tot el rastre de celebracions que giren al voltant d’una taula. En fi, molta paciència!

Tot això no significa que em declare enemiga dels obsequis a familiars i amics –faltaria més! –, sinó que crec que entre el poc i massa la mesura passa, i moltes vegades perdem el nord imbuïts per un fals esperit nadalenc o massa influïts pel que uns equips de  publicitat han decidit que ens convé en la nostra vida per a tindre felicitat.  

Fa pocs dies va caure a les meues mans un catàleg de joguets ben voluminós i de seguida em va vindre al cap una pregunta: les xiquetes i els xiquets de hui en dia encara juguen o, millor dit, saben jugar? Amb esta pregunta en absolut vull semblar nostàlgica d’una infantesa que viu en el record, però de la simple observació de l’entorn ens adonem que les criatures de hui no li atorguen al joc el valor que tenia no fa massa anys.

El joc serveis per a socialitzar, impulsa la imaginació i potencia la capacitat creativa. Mentre es juga s’aprén, es resolen conflictes, s’assoleixen nous reptes,  ens adaptem a noves situacions, fins al punt que algun expert ha dit que els xiquets i les xiquetes que han pogut jugar bé i durant molt de temps, seran millors adults. Però, malauradament, cada vegada els nostres infants juguen a casa de manera aïllada, capbussats en les noves tecnologies, amb els mòbils i els aparells d’última generació, amb escàs control, sense embrutar-se les mans, sense fer-se els genolls xorrant sang,  sense ser els amos del carrer.  No estarem furtant-los la infantesa?

Bones festes de Nadal i els meus millors desitjos per al 2019.