Repensem Alcoi

SANDRA OBIOL

Sandra Obiol és professora de Sociologia de la Universitat de València

Ja han passat les festes. Un any més. Sempre però igualment emotives, no debades tenim la sort de tindre a casa nostra les tradicions més boniques. I en això segur que estic d'acord amb tots vosaltres, amb aquells que m'escolteu perquè sou d'ací i  cert que també amb aquells que no m’escolten perquè són de fora i vénen a gaudir d'aquesta singularitat, una més, que ens caracteritza com a poble.

I aquestes tradicions tenen també capacitat de renovació, com hem vist amb la incorporació de la visita al Campament reial en els nostres costums nadalencs. Una iniciativa que mostra alhora la vitalitat de la societat civil alcoiana i la capacitat de les tradicions per poder assumir les transformacions i integrar-les com a pròpies. Malauradament encara no havia pogut visitar aquest campament reial. Enguany ho he fet. I estava allí dissabte fent cua, i pensava que, que bé i que quanta gent. Que com havia crescut la cosa si fa a penes uns pocs anys que podem visitar aquest campament. Que com som els alcoians de valents i de sabuts. I que si no érem també una miqueta exagerats, perquè a més creixement més complicat ha de ser gestionar la cosa.

I això em va fer pensar en les declaracions que el dimecres passat vaig escoltar als polítics alcoians en la tertúlia de Ràdio Alcoi. Què voleu, cadascú passa el temps d’espera amb les seues dèries. En aquesta tertúlia, uns de manera explícita altres de manera implícita parlaren de la necessitat de créixer econòmicament. Això i prou. I no puc deixar de pensar: créixer per a què? Per a què volem ser més grans i més rics si no sabem en quina direcció anirà eixe creixement, si no tenim la certesa de si el podrem assumir, si no sabem a qui els arribarà i a qui no els beneficis d’aquest creixement. O pitjor, sí que ho sabem a qui beneficiarà però no plantegem solucions per a que arribe a tothom.

Fa dècades que els experts ens alerten de l’increment de la desigualtat, que ens avisen de què el nostre entorn natural no pot suportar el ritme de creixement que pretenem, que ens diuen que ni tant sols hi ha prou en aturar-se sinó que cal començar a decréixer. Però els discursos polítics no paren atenció amb açò sinó que segueixen insistint en les mateixes idees. Resulta molt avorrit escoltar aquestes declaracions, sempre totes molt paregudes, sempre igual de buides. Precisament quan Alcoi necessita d’un camí ferm – i això no significa que no es puga dubtar- basat en idees clares que afavorisquen una ciutat més amable, on siga més senzill viure. No hi ha cap incidència en els discursos dels polítics locals de l’interés per aconseguir una vida bona per als alcoianes i alcoians, per a tots en igualtat de condicions.

Jo dubte que aquesta vida bona passe pel creixement sinó que crec que ha de passar per repensar el projecte de ciutat. El nou any sempre és un revulsiu per als bons propòsits, almenys per a la reflexió. I crec que Alcoi, perquè és el lloc que vivim i ens estimem, necessita que hi repensem quin tipus de vida hi volem.