Rescatat de l'oblit

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

Ha portat massa temps tancat un edifici centenari com el del Mont de Pietat que ,temps arrere, va ser un referent en la vida diària d'Alcoi. Els més majors encara se'n recorden d'empenyorar la roba el primer dia de la setmana  i tornar divendres a per ella, quan havien cobrat.

Altres encara guarden la llibreta d'estalvi escolar i es ve a la ment com pujaven les escales i  portaven ,amb tota la il·lusió, el duret arreplegat amb esforç. Una llibreta que enaltia en la part posterior, amb un curiós text , l'hàbit de l'estalvi.“El pequeño ahorro-deia- es como un humilde grano que encerrado en la tierra, germina, se alarga en el tallo y sazona en el fruto”.

Alcoi va tindre la segona Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de la Comunitat . Va nàixer l'any 1875, després de la de Sagunt. L'industrial i  filantrop gadità, Diego Fernández Montañés va deixar una assignació de 300 mil reals de velló a condició que els alcoians aportaren 700 mil. Més de la meitat d'eixa quantitat, en concret 400 mil, els va posar l'industrial Rigoberto Albors. L'emblemàtic edifici del carrer que porta el seu nom no es va començar a construir fins el 1909.

Era molt trist vore condemnat a l'oblit un lloc tan singular, que portava més de sis anys tancat per la desfeta de la CAM. Ara, en el 2018, tornarà a obrir i es convertirà en un centre d'art de referència. Una utilització idònia per remarcar el seu  interior, per gaudir del lloc més adequat que acollirà mostres pictòriques del màxim nivell. Tot un encert que siga la subseu de l'Institut Valencià d'Art Modern.

Serà un altre destacat edifici alcoià que canvia el seu passat financer i econòmic per un futur d'art i cultura.