Robatoris

ISABEL-CLARA SIMÓ ( Amb la veu de Pepa Miralles)

Isabel-Clara Simó és escriptora i filla predilecta d'Alcoi

Una vegada em van convidar a Segovia, per parlar d’un llibre meu, juvenil, que es titula “Raquel”, i que estava traduït a l’espanyol. La invitació provenia de la professora de literatura de l’Institut local. La qual era alhora regidora de Cultura de l’Ajuntament. La cordialitat amb què vaig ser rebuda i les moltes atencions que vaig rebre em van fer estimar aquella ciutat i el seu famós aqüeducte. Ara bé, quan sopàvem -per cert, el famós “cochinillo asado”- la meua amfitriona va fer esment d’uns problemes municipals que afectaven la neteja  i les escombraries. Què penseu fer?, vaig preguntar, i, com veureu, amb absoluta ingenuïtat; fareu manifestacions? Reunireu els sindicats? Recollireu signatures? Ella es va posar les mans al cap i em va dir que com es notava que venia de Catalunya: ací, va dir, ni sindicats ni organitzacions obreres. És a dir, que vivien encara amb estructures feudals, malgrat la bona fe de la majoria dels seus habitants.

Això em va recordar que nosaltres, els Països Catalans, i molt en especial Alcoi, hem fet la revolució agrària, la revolució burgesa (equivalent a la famosa Revolució Francesa) i la revolució industrial. I que els abismes amb Castella eren immensos. Encara hi ha latifundisme a Andalusia, malgrat la seua gran qualitat laboral i energia, que coneixem bé els qui hi hem conviscut amb les primeres onades de la immigració!

Doncs bé, m’ha fet pensar en tot això una notícia molt curiosa respecte a Alcoi: resulta que les estafes per Internet han augmentat un 58 %; simultàniament els robatoris amb violència han disminuït un 50%. No és que m’alegre que la gent estafe per Internet, i ho trobe tant penós com tots els delictes, però sí que és significatiu que hi haja molts més delictes per Internet que no pels mètodes tradicionals, que van de baixada. I això en Alcoi només.

I tant que hem fet totes les revolucions, i la tecnològica és la darrera que hem fet. I en farem d’altres. Aquest és l’esperit d’Alcoi: actuar de punta de llança del progrés i de la civilització.

Crec que no li donem prou crèdit a l’enorme energia i creativitat que hi ha en Alcoi, que és un barranc envoltat de llocs inaccessibles, i com ho hem anat superant tot, des de les olives farcides (que encara hui és un enigma que s’inventaren en Alcoi), fins a revolució  del tèxtil i la modernització dels seus carrers i les seues places. Sense oblidar la tossuderia amb què hem preservat i salvat la nostra llengua

Mira, vos ho diré sense contemplacions: ser alcoià és un privilegi: paraula d’alcoiana.