Salari mínim

SANTIAGO HERNÁNDEZ

Santiago Hernández és periodista.

Costa entendre l’oposició que està tenint en alguns sectors, bàsicament, però no només, neoliberals, la proposta de pujar el salari mínim als 900 euros.  Què fem amb 900 euros?.

S’han sentit anàlisis dient que la pujada encarirà el treball, provocarà danys a empreses i autònoms i no es crearà treball. Segons estos savis, encarir el treball desactiva la contractació. Grans catàstrofes, desastres que no es veuen per cap de costat a la resta d’Europa. A França o a Alemanya el sou mínim és de 1.500 euros.

Poques coses es poden fer amb 900 euros al mes. Quan es parla de salari mínim, no es parla de subsistència o almoina sinó d’aconseguir una vida mínimament decorosa. Segons la Carta Social Europea el salari mínim d’un país ha de ser el 60 per cent del salari mitjà, a Espanya és la meitat del 38%.

El governador del Banc d’Espanya, amb un telèfon mòbil de més de mil euros a la mà, va dir que el salari de 900 euros al mes perjudicarà els joves i els desocupats de més edat. No hi ha evidències en cap país desenvolupat que pujar el salari mínim perjudique l’ocupació. Si creix l’economia, també hi haurien de créixer les rendes salarials. Els ajustos en les nòmines dels treballadors no ha de ser l’única política econòmica defendible. Tots estos analistes i amb ells també el governador del Banc d’Espanya podrien parlar també, per exemple, del paper dels bancs, del que ha costat a cada ciutadà rescatar a les caixes d’estavi com la CAM o Bancaixa  la política d’hipoteques i crèdits per no parlar del desficaci del Tribunal Suprem,