Sempre ens quedarà Tirisiti

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

L'arribada de desembre porta a Alcoi la tornada d'un dels personatges més entranyables que conformen les seues tradicions. Ens referim a Tirisiti, l'hostaler que protagonitza els moments més estrepitosos, el ritme més  frenètic del betlem amb escenes absolutament delirants. Com va dir el director alcoià Carlos Pérez, és el betlem que li haguera agradat a Groucho Marx.

Tirisiti és un clar exemple de la dignificació del passat. De segur que quan va sorgir el personatge com a conseqüència  de la fusió de les representacions betlemístiques a Alcoi a finals del segle XIX, tot semblava que seria fruit d'un temps, de curta durada,  una peça menor per entretindre el temps del Nadal, que seria engolida pels avanços i els canvis del segle XX.

Res feia pensar als que acudien a les  representacions  en un barracó ple de forats en la placeta del Fossar, que  es convertiria en una de les grans atraccions del Nadal.  amb més de 20 mil espectadors i 200 funcions anuals.

Tirisiti va sobreviure més mal que bé el pas dels anys i va a estar molt a prop de caure en l'oblit ,sobretot en la dècada dels 60,  fins que es va recuperar. Un procés que tampoc va ser tan fàcil com sembla, amb tragèdia inclosa, quan es va enfonsar l'antiga escola de Faus i va a afectar a les           titelles. Després de molts conflictes, l'ajuntament es va fer càrrec del betlem i la Cassola va assumir  les representacions. Esta temporada es compliran 30 anys.

L'hostaler s'ha convertit en tota una icona, una imatge que transmet simpatia i el vincula també amb la infantesa. Enguany els comerciants d'Alcoi  donen cromos del  personatges del  Betlem i els participants de la San Silvestre tindran una camiseta amb l'admirada titella. Tirisiti aplega a tots, té un atractiu especial. És la força d' una tradició que ha anat creixent i ha quallat en el sentiment popular.