Serra cremada

JORDI ORTS

Jordi Orts és periodista, fundador d'Aramultimèdia.

La cala és preciosa: l’aigua clara s’acosta suau a la platja, les roques, per si de cas, abriguen els banyistes, el sol llueix a diari, l’estiu pareix que no acaba, mai. És el paradís, o s’assembla. Granadella. De sobte, el foc. Un altra vegada. I ja tenim l’olor a cendra i foguera que ens acompanya cada estiu. Ací i allà. Vist des de l’aire, ens queda una taca negra que fa saltar les llàgrimes. Ara.

Sembla que tot ha passat, i prompte tornarà el verd. O no. El negre marxarà, segur, però, el verd, tornarà? Igual ens queda el marró, i gràcies. La platja, hui, segueix sent preciosa, però la terra, la terra la tenim cremada. Mirar-la, fa mal a la vista. Este estiu ha sigut la Granadella, el passat i làltre van ser La Mariola, Els Plans… pràcticament no ens queda terme al país lliure d’aquesta misèria que és el foc. El desert ens persegueix a la carrera, i nosaltres hem deixat de fugir-li. Serra seca, serra bruta, serra oblidada, serra cremada.