Sobre l'odi

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

En massa poc temps em veig necessitada d'escriure sobre l'odi. L'escriptura és per a mi una manera d'enfrontar la realitat, d'analitzar el que ocorre al meu voltant, hui vull portar-vos una de les meues reflexions. Em sap tan greu en poc temps tindre dos textos escrits sobre el mateix tema, l'odi... Després dels fets ocorreguts a Catalunya crec que ningú sap que passarà ni com vindran els proper esdeveniments, però crec que tots sabem que ni va a ser fàcil cosir ferides ni arreglar el desastre que s'ha produït. No vaig a buscar culpables, no vaig a posicionar-me. Cadascú és lliure, crec, de vegades no ho tinc del tot clar, de pensar d'una manera o d'una altra. Els fets ja han ocorregut i el que cal és posar una solució real i efectiva ja. Quan veia les escenes de repressió, la violència als carrers, una tristesa immensa mesclada amb cert temor i alguna llàgrima em feia comparar aquelles imatges a les ocorregudes fa 40 anys a l'època de la dictadura. Res no justifica la violència mai i menys en democràcia. Les mans alçades per la pau i les urnes deurien prevaler davant tot. El que em preocupa de fons no és si allò era un referèndum o una forma de manifestació, el que em preocupa és l'atac indiscriminat i l'ambient creat al carrer. Els dos bàndols, el ressorgiment de les dues espanyes que em fa tremolar fins l'ungla del dit gros del peu. El que em fa por es l'odi que tot açò genera, el no respecte al que pensa diferent a tu, potser molt tinguen por inclús d'opinar sobre aquest fet en públic per les discussions que poden crear. De base, de nou, un greu problema de valors, la incompetència humana de ser capaç d'empatitzar amb el que pensa diferent a ell. Para món, que jo em baixe. Em negue a l'enfrontament, em negue a la repressió i a l'odi. La badera de l'amor i comprensió és la que deu resoldre esta situació, començant per un mateix i seguint per tota la població.