Tempus fugit
La Columna - (martes, 06 de junio de 2017)
Tempus fugit irreparrabile, deia el poeta clàssic Virgili. El temps fuig i vola, ja ha passat mitja legistlatura des de la constitució dels nous Ajuntaments. A molts d’ells els governs del canvi i d’esqueres van aconseguir formar equip. Aquests nous governs van generar il.lusió i alçaren moltes espectatives del seu electorat.
Ara queda ja poc per a les properes eleccions, dins d’un any estarem ja en precampanya, molts governs tripartits o bipartits es trencaran, la tensió a les coalicions augmentaran i algunes de les promeses o dels projecctes quedaran per fer.
Els nous regidors pensaven que seria arrivar i puar, que fer política era fàcil, i han descobert els entrebancs de la administració, que és lenta i feixuga, i també s’han adonat que no es el mateix estar a la oposició que manar.
L’escenari polític ahores d’ara ja és convuls, un nou secretari del PSOE; Pedro Sánchez, que no va estar recotzat per la majoria dels alcaldes i del aparell del partit. Els nervis s’apoderen de Ciudadanos que veuen com baixen a les enquestes, les tensions son constants a Podemos, i encarna no s’ha parlat de la seva relació amb Esquerra Unida i la resta de forces que conformaren Guanyem les pasades eleccions i Compromís sonmia ja amb la presidencia de la Generalitat. Mentres tant, el PP digereix la llosa pesada de la corrupció i la técnica de Mariano Rajoy de resistir i aguantar es la que s’esta imposant.
Així que el temps passa i es hora dels fets que les urnes estan esperant, afenyeu-vos.