Tornar a votar

Aquesta setmana tornaré a l'oficina de correus per demanar els papers per a votar a distància. Sí, tornaré a votar el pròxim 10 de novembre. Potser perquè així m'ho han ensenyat des de menut a casa, potser perquè crec en la democràcia i en el nostre sistema de benestar, potser per masoquisme...

 

El que no puc fer és demanar ni recomanar a cap de vostés que facen el mateix. Entenc la fartera i el cansament: no per haver de tornar al col·legi electoral un diumenge i posar un paperet dins d'una caixa, sinó perquè en el fons sabem que la cosa no pot canviar massa i perquè la classe política ens ha decebut (un poc més encara).

 

No puc entendre com en aquestos sis mesos l'esquerra no ha pogut aparcar els seus personalismes per posar-se d'acord i portar endavant un projecte progressista conjunt (bé, si que ho he entenc perquè sempre ha sigut així, però no deixa de fotre'm).

 

Tampoc entenc perquè la dreta, la que es dóna colps al pit mentre parla d'Espanya i que en aquesta ocasió estava en clara minoria, no va fer un pas enrere i va passar a fer la opossició, que és una cosa tan sana i necessària com governar.

 

Com explica molt bé Ángeles Caballero en un article de El Confidencial que els recomane, en el fons hi ha un sentiment generalitzat de què l'alta política viu en una bambolla cada vegada més allunyada de la realitat, d'una societat amb altres preocupacions, entre elles, arribar a la fi de mes en molts casos.