Tradició i innovació

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Quan et trobes amb un mes d'abril com el d'enguany, t'adones que el temps s'esmuny de les mans amb una rapidesa que produeix vertigen. Vivim molt de pressa immersos en una voràgine que va entre la quotidianitat habitual i els dies festius que s'encavalquen trencant-nos la seguida, sense temps a pensar, a gaudir dels moments d'una manera tranquil·la, lluny de la immediatesa peremptòria i de la urgència irrefrenable.

La percepció que tot ha passat -la Pasqua, la patrona de Cocentaina, les Festes d'Alcoi...- permet veure amb una certa placidesa allò que hem viscut intensament. I la perspectiva del distanciament em fa plantejar la reflexió sobre la lluita constant entre tradició i innovació, entre el manteniment dels costums dels nostres pobles i la seua projecció en el segle XXI.

En totes les festes que he esmentat adés sempre trobe defensors a ultrança de fer les coses com sempre s'han fet, adduint arguments que apel·len a les arrels i a la identitat, que al capdavall amaguen una por als canvis i obvien el fet que potser una part del poble no se sent identificada amb les maneres de fer de sempre.

Les tradicions seculars, sobretot les que tenen un profund arrelament religiós, no són permeables a les innovacions. Tenen dificultat de veure la realitat amb prismes distints, que puguen somoure els principis dels seus fonaments, i tendeixen a la inèrcia. Tot i això, algunes petites passes s'observen, moltes vegades fruit de les circumstàncies.

Trobar el punt dolç que permeta la convivència entre tradició i innovació és una tasca difícil -en sóc ben conscient-, però caldrà eixir de l'atzucac per no ser com el peix que es mossega la cua.