Trellat

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Trellat és una de les meues paraules favorites del valencià, i el diccionari ens la defineix com sensatesa, ponderació mental, sentit comú, fonament. Malauradament sembla que és un mot totalment desconegut per a algunes polítiques i polítics valencians, candidats en les pròximes eleccions, que han obert portades dels mitjans de comunicació pontificant sobre la llengua, instrumentalitzant-la, utilitzant el valencià com a arma partidista i electoral, això sí sense usar-lo, no siga cosa que quede massa de poble i als jefes de Madrid no els agrade. 

Les seues declaracions són un monument al destrellat! Afirmen sense cap tipus de complex ni de vergonya que els valencians estem en mans d'un catalanisme desaforat que es veu en les escoles, en la televisió pública, en les institucions del nostre autogovern i a tot arreu. Es creuen ser lingüistes de primer orde quan diuen, sense cap pudor ni argument, que el valencià i el català no són la mateixa llengua perquè l'evolució lingüística ha sigut diferent, o perquè ací es parla valencià. De cum laude, vaja!

Confesse que estic més farta que Mahoma de la cansalada d'esta gent a qui li importa un rave el valencià, que no se l'estima gens ni miqueta, i que pretén, sense cap tipus d'escrúpols, sembrar la confusió barrejant temes de diversa índole a fi de traure un rèdit electoral. Farien bé de repensar-s'ho abans de continuar per un camí que no porta més que al conflicte i a la desunió entre els valencians. Farien bé de tindre trellat i abandonar el debat partidista sobre la llengua, perquè al final guanye el valencià i la societat valenciana.

Tant de bo m'equivocara i fora tot un mal somni, però crec que açò solament és l'inici, el tret d'eixida. Quants «filòlegs» apareixeran a partir d'ara davall de les pedres per a competir a veure qui la diu més grossa? S'admeten apostes.