Tweets i temps de silenci

CARLES FIGUEROLA

Carles Figuerola és periodista.

És una taca d’oli que s’expandeix, una inèrcia inevitable, un referent continu. Les xàrcies, el món virtual és com un camp magnètic, la nova gravetat, una programació sense principi ni final, que ens enganxa i moltes vegades ens immobilitza.

L’escriptor Antonio Gala ho va dir fa molts anys: la tecnologia ha d’estar al nostre servei i no nosaltres al servei de la tecnologia.

Els nous avanços sempre ens han captivat i en una primera etapa   s’han comés molts excesos. Potser estem passant eixa fase de l’afartament i continuarà fins que s’adonem que hi ha vida allà fora, que eixa dependència només crea més dependència i es necessari prendre decisions: saber seleccionar, traure-li partit a la tecnologia, fer una utilització intel·ligent. El problema de les coses que ens atrauen, que ens agraden, és que en ocasions ens poden crear una addicció. Com comentava algú, de manera simpàtica, per molt que disfrute menjant olleta, seria incapaç de dinar i sopar el mateix plat tots els dies.

Ja hi ha alguns que prefereixen ‘fugir’ de l’smartphone, viure moments de descans, fer una pausa, i sentir els sorolls de sempre, els del carrer, els de la casa, o el temps de silenci, sense estar tant subordinats als continus enviaments del mòbil.

 El president de Telefònica es va atrevir a dir que qui té un smartphone no té llibertat, està controlat pels reis d’Internet. Tot evolucionarà quan passe el temps, però ara són els ciutadans els que han de reflexionar i obligar-se a un control raonable d’una xàrcia i una tecnologia que en molts moments ens desborda.