Un Més Enllà rebolicat

LLÚCIA MARTÍN PASCUAL

Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant

El Més Enllà porta rebolicat uns quants dies i així sembla que continuarà encara, almenys fins el 2 de novembre, dia dels difunts i no l’1 de novembre dia de Tots sants i festa, que és diferent. Jo recorde de menuda que el dia 1 anàvem al Cementeri, era una festa sòbria, trista, les sepultures estaven plenes de flors i això donava una bellesa estranya i misteriosa al cementeri. El dos de novembre, en canvi, en les cases s’encenien palometes, unes llumetes de cera que es posaven en oli i d’alguna manera es recordava de forma més íntima als difunts familiars. Ara la festa és diferent, més divertida, amb les disfresses i les modes del Halloween anglosaxó, però al capdavall és una manifestació més sobre el culte a la mort, que just té lloc aquests dies de finals d’octubre i començament de novembre, tot i coincidint amb la meitat de la tardor, els primers freds i la foscor de l’ambient.

Però tornem a l’inici, fa uns dies es va celebrar a Alcoi, per fi, l’homenatge a Camilo Sesto, no exempt de polèmica pel lloc on reposarien les cendres, els endarreriments que va provocar el seu hereu, però bé, ja descansa en pau, jo l’imagine des del Més Enllà demanant que ja està bé i “deixeu-me tranquil en la meua terreta”.

Més polèmic i rebolicat va ser el trasllat de les restes del dictador que es va convertir en un espectacle al meu entendre desafortunat per la importància que al final s’hi va donar i inoportú per electoralista. Ara bé, no va deixar de causar-me una certa satisfacció i em va retrotraure a una de les imatges que tenia gravada a la ment quan jo, als meus onze anys, és a dir, encara molt menuda i casi sense ús de raó, vaig contemplar en la tele el funeral i posterior soterrament en el Valle de los Caídos un lloc que em causa pavor, on no he anat mai ni ho pense fer.

Mentre en la tele esperaven que es donara compte de l’exhumació del dictador, anaven fent comentaris sobre com encara és viu el record de l’època franquista i em sorprenia com les enquestes mostraven que per a molta gent, naixcuda després de la transició, es considerava el règim una època “bona” o bé una època que havia tingut les seues coses bones i d’altres no tan bones. Senyores, un règim que comença amb la repressió brutal que el va caracteritzar i per damunt de tot matant 13 dones joves, el criminalitza per a sempre i el qualificatiu de cruel queda curt.

No em vull estendre més, cadascú que celebre el dia de Tots Sants o Halloween com vulga, amb disfresses i dolços, amb la representació del Tenorio, deixem el Més Enllà tranquil. Però una última cosa que em sembla irònica, acabe de llegir en la premsa que la princesa d’Astúries celebra el seu aniversari el 31 d’octubre, és a dir, que va nàixer la vespra de Tots Sants, deu ser un mal auguri, algú pensa que esta criatura regnarà algun dia?