Un país invisible

MARC GRAU

Marc Grau és periodista.

De resultats electorals segur que ja en heu tingut prou.

De tot el que m’ha quedat a mi es que continuem sent un País invisible.

Així es va demostrar en els dos grans debats televisius en Atresmedia i en la televisió espanyola entre els Casado, Sánchez, Iglesias i Rivera i en el de A punt entre Puig, Bonig, Cantó, Oltra i Dalmau.

En el primer en 15 segons es va liquidar l’etern problema del finançament del País Valencià. Quatre hores de debat i només 15 segons. Cap referència a que ací es celebraven eleccions autonòmiques.

En el segon, Puig, Bonig, Cantó i Dalmau van repetir els missatges dels seus líders estatals. Oltra en va tindre de més autòctons però és que Compromís ha perdut part de les seues senyes d’identitat i bona part de la gent el veu ja com un partit apéndix del PSOE. L’estratègia li ha eixit bé a Puig. Molt malament a Oltra que li tocarà reflexió.

I la invisibilitat del País Valencià es va tornar encara més evident la nit electoral. Primer cal comptar les paperetes del congrés espanyol. Després les del Senat i per últim a Corts Valencianes. Passades les 12,15 de la nit ens n’anavem a dormir sense saber els resultats definitius.

Bona part de culpa la té Ximo Puig que en una hábil maniobra va descafeinar una mica més el País Valencià. Electoralmente molt profitosa. Per a la nostra identitat, desastrosa, una vegada més.

Caldrá seriosament anar buscant alternatives més valencianes. Que no vullgen tindre els millors polítics d’Espanya com Joan Baldoví i sí les millors soluciones per al futur dels valencians. D’alternatives hi ha. Només cal buscar una miqueta.