Una Fira en mànega curta

MIREIA PASCUAL

Mireia Pascual és periodista. Premi Reina Sofia per la revista InDependientes.

A la Fira de Cocentaina recorde jo que quan era petita feia fred, menjava castanyes perquè estaven calentetes i ajudaven a calfar les mans, ja a principis de novembre. Anàvem ja tots en abric. També recorde que els caps de setmana les zones per a fer paelles a la muntanya rebossaven vida, fent patent el vincle humà amb la natura. Anàvem amb amics o família a dinar i fer un pic-nic mentre els més menuts corretejaven i jugaven amb pals i pinyes. I jo em pregunte si açò s’està perdent? Si al trencar eixos vincles amb la natura, no hem accelerat el deixar de cuidar-la.

El Mar Menor abans es confonia amb el cel blau i ara es confon amb el verd dels arbres de la costa. Milers de peixos van aparèixer morts a la vora de la mar. Ara a la Fira de Cocentaina quasi baixem en mànega curta i una jaqueta vaquera pròpia de la primavera. No obstant, els nostres representants polítics continuen, sobre tot a nivell estatal, focalitzant sobre temes com Catalunya, la immigració des de la perspectiva més xenòfoba possible, els impostos i poc més. Mentre anem condemnat la humanitat i la terra a morir ofegats per plàstics i alts nivells de CO₂.

Quan vam començar a perdre de vista l’objectiu? Quan vam oblidar el respecte a la natura? Com i quan començarem a actuar per coses vertaderament importants?