Una de vins

MARC GRAU

Marc Grau és periodista.

El 9 d’Octubre es un día per a dinar en familia. Tenim uns quants anniversaris que celebrar. Els restaurants de la comarca son els llocs que triem.

Enguany em vaig fixar en totes les taules veïnes. En concret en els vins que s’estaven consumint. Cap de valencià. Home, si estem en el 9 d’octubre, ¿qué costava demanar un vi valencià? ¿qué costava fer una mica de patria?

Vaig vore Marqués de Cáceres, que creía que havía desaparegut. Vaig vore Marqués de Riscal i Riojas i Riberas del Duero diversos.

Em vaig entretindre mirant la carta de vins. Home, no está malament. Si tenim el Almoroig del Celler La Muntanya de Muro; si tenim el Penya Cadella, de Vins del Comtat de Cocentaina, si tenim el Mala Vida de Fontanars del Aforins. No es que la carta de vins valencians fora molt extensa, pero sí que hi havien per triar-ne i de bons.

No hi ha que demanar vins valencians pel simple fet de ser valencians. No arriba fins ahí el patriotisme. Ni meu ni deuria ser el de ningú. Cal demanar-los perqué son vins que estan ben fets, ben estructurats, armoniosos i amb un bon sabor i aroma.

Si a açò afegim que tenen el tast dels bancals dels nostres voltants, doncs millor que millor, ¿no? Pero, repetisc. No hi ha que demanar vins valencians per patriotisme, sino perquè están ben fets. ¿Per què no se’n demanen més? Jo crec que per tres coses.

Perquè els restaurants locals no aposten pel vi de la terra. Son pocs els que els recomanen. De fet en alguns ni tan sols trobes una referència. Perquè encara falta molt de marketing. Els vinaters no han sabut vendre un producte que és de molta qualitat. I per qué els valencians tenim el costum de valorar millor el que és de fora que el que és de dins.