Valls

VERÒNICA CANTÓ

Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

S'acaba el 2017, un any ben farcit de notícies sobre corrupció, crisi territorial i institucional, fragmentació social, judicis ideològics, precarietat laboral, pobresa energètica, violència de gènere, crisi dels refugiats, greus perills mediambientals, i un llarg etcètera que fan pensar que ens trobem en caiguda lliure de valors i de manca d'humanitat. No és que vulga ser catastrofista, de cap de les maneres!, però és la collita amb què ens trobem­ -día sí, dia també- en obrir les pàgines dels diaris, sintonitzar qualsevol emissora de ràdio o engegar la televisió.

Tot i això, ben mirat, també el 2017 ens ha deixat fets i coses importants que passaran a formar part del nostre bagatge cultural i de la nostra memòria col·lectiva. Especialment vull posar de relleu la celebració de l'any del centenari del naixement de Joan Valls i Jordà, l'autor de La cançó de Mariola, Cent serafins o Tast d'eternitat.

 El reconeixement i l'homenatge al poeta alcoià, principalment a casa seua i impulsat de manera institucional per l'Ajuntament d'Alcoi, s’ha concretat en projectes ben interessants i adreçats a tots els destinataris, com l'exposició coral «Cent vegades Joan Valls», «Artistes i poetes: tribut a Joan Valls» o «Papers i collages»; l'auca «Joan Valls, poeta de la Mariola»; la biografia novel·lada Enterreu-me en batí i sabatilles, d'Ester Vizcarra; l'antologia Una lluerna fa de semàfor; la revista Eines de l'IES Pare Vitòria; l'estudi del lèxic tradicional d'Alcoi en l'obra de Valls titulat El borum i els gospins d'Eugeni Reig; concerts, conferències, taules redones, i la recuperació del ban reial que el poeta va escriure en els anys 60 i que s'escoltarà el pròxim 4 de gener... Tot un seguit d'iniciatives per a recordar i divulgar la figura i l'obra d'un dels poetes més rellevants de la literatura catalana del segle XX; un referent lingüístic i cultural per a tots els valencians que cal posar en valor.

Malauradament tinc la impressió que en la celebració d’aquesta efemèride s’ha trobat a faltar més implicació i recolzament institucional. Encara hi ha temps, perquè cal fer realitat el més prompte possible l’edició completa de l’obra poètica de Joan Valls. Per tant, retem homenatge al poeta de la Mariola llegint les seues obres i durant aquests dies tornem a ser infants i gaudim d'eixa joia nadalenca que és el Betlem de Tirisiti.

Bon Nadal i un venturós i feliç 2018.