Víctimes i culpables

DANIEL MOLTÓ

Daniel Moltó és periodista del diari El Mundo

Quan un pensa en successos com el que va ocórrer la setmana passada a un institut de Villena, la primera sensació que li provoca és l’esglai: un colp de porta i un xaval de 17 anys amb un ganivet de cuina a la mà, que comença a apunyalar els seus companys mentre crida que està fart i no pot més. Imagineu-vos.

Després de comprovar que el que podria haver estat un “Colombine” castís en tota regla ha quedat només -i afortunadament- en un ensurt, comencen les investigacions i sobretot, les preguntes: Com va poder arribar a passar açò? Com és que no s’havia fet res abans? Què o qui va fallar? I aquesta última pregunta és, potser, l’única que té resposta: Hem fallat tots.

Som una societat que espenta, classifica i rebutja els que no hi arriben o tenen un altre ritme. Descarreguem les responsabilitats en els mestres, als qui demanem que siguen educadors i gairebé policies, al temps que els furtem cada vegada més autoritat.

I no es tracta de buscar culpables. Víctimes, com va dir l’alcalde de Villena són tots. Els alumnes que van patir les ferides i el trauma; i el company que les va provocar i que encara està a l’hospital pendent de mesures legals i amb un futur més que segurament truncat.

Alguns parlen d’assetjament escolar i altes el neguen. Jo em quede amb el fet que els companys rebutjaven el “bullying” però reconeixien haver-li fet alguna “broma”. I una frase en la que, en la meua opinió, radica tot. És d’un company: “Saca buenas notas pero no es tan bueno. Lo que pasa es que le dedica muchas horas en casa”.

Doncs això. Hui no triomfa qui treballa dur. Triomfa el youtuber que li fa una mala passada a una persona sense sostre. Ho hem entés tot malament. Som víctimes i culpables.